L’obra de Ruben Torras Llorca transita en la línea inconcreta on la pintura i la fotografia s’entremesclen per donar lloc a un trerreny d’exploració cap al desconegut. Un espai de possibles realitats paral·leles on aterren atrets per la curiositat. Les escenes enigmàiques que pobles les sevos obres són sovint protagonitzades per personatges descontextalitzats
que desconcerten l’espectador, exploradors d’aquests nous mons per descobrir. En d’altres ocasions, aquestes escenes s’ens presentent completament dstòpiques i atemporals, nomes envaïdes per la més absoluta quietud i extranyesa que domina els imposibles paisatges insòlids que l’artista ha construït.
Amb Cinemàtiques, Rubén Torras profundeix encara més en aquesta tònica, preexistent en el seu treball, de combinar la seva pròpia pintura amb la fotografia, integran tots dos components en cada una de les obres i anant encara un pas més enllà.
La sèrie de fotomuntatges que es presenta parteix de la convinació d’imatges extretes d’internet amb les seves pintures executades anteriorment; de les quals, mitjançant un format físic asimètric inspirat en el disseny industrial, d’una banda, remarca la qualitat d’objecte de cada peça i, de l’altra, se centra en oferir diversos modes de percepció de la tridimensionalitat. En aquesta ocasió, a més, aquestes pintures s’integren en aquesta sèrie de fotomuntatges on apareixen desdoblades dins de nous insòlits contextos creant, de fet, una nova metaimatge.
Aquestes noves imatges, formades al voltant d’un nucli central, que són les pròpies pintures, evidencien l’efecte que ens produeix l’objecte fora del seu espai natural, i de com aquest és percebut de forma radicalment diferent en funció del context en el qual es troba inserit.
Al mateix temps, l’artista evidencia la constatació del fet que, les barreres entre la ficció i l’arxiu documental són quasi sempre imperceptibles. A la vegada, posa en questió el fet de que la pintura no és una obra acabada, sinò que, al ser digitalitzada torna a cobrar una nova vida.
Tot plegat reflecteix el fet que, avui dia, tota imatge és mutable i fluctua en una societat hipermediatitzada, regida per la tecnologia, el món digital, la velocitat i l’immediatesa.
